Benvingudes i benvinguts alumnes de Batxillerat a aquest intens i multidisciplinar viatge per la literatura i la cultura sentida i feta en valencià. Porteu les motxilles ben carregades de llibres i ganes de participar-hi.
Una setmana de contrast i de comiat. Així podria resumir aquests darrers dies a l'IES Lloixa de Sant Joan d'Alacant, sobretot destinats a la correcció dels exàmens fets al llarg d'aquesta setmana; tot confirmant l'èxit o el fracàs de la unitat didàctica de Vicent Andrés Estellés que he desenvolupat amb els alumnes. L'intercanvi de coneixements, entre els alumnes i jo, ha sigut d'allò més enriquidor en el plànol professional i personal.
Pel que fa als resultats de les proves finals d'avaluació, de tots els alumnes avaluats, d'un total de 55, només quatre persones han suspés, 10 han aprovat, 26 han obtingut una nota classificada com a notable i la resta, 15 alumnes, han obtingut un excel·lent com a nota. Només tinc paraules d'agraïment per als professors del centre escolar, començant per la meua tutora, Elvira, els treballadors de la consergeria i la cantina, els encarregats de la neteja i, en definitiva, tot l'equip que configura l'IES. També guardaré bons records i sentiments d'afecte per tot l'alumnat; xiquets que porten una història particular, amb els seus problemes, les seues pors i, sobretot, amb les seues passions, dèries, habilitats i mancances; d'ells també n'he aprés molt, perquè l'autèntic aprenentatge l'he rebut a l'aula, amb la pràctica d'observar i exercir la funció de professor.
La presentació de la Unitat Didàctica, preparada per mi, amb l'ajut d'Elvira, totes aquestes setmanes, ha estat exposada i explicada a tots els grups de 4t d'ESO. Ha estat una experiència molt satisfactòria per la meua part, gaudint d'allò més de la cooperació per a la resolució de dubtes i altres qüestions. Bàsicament, he planificat un parell de sessions explicatives per grup i una sessió més, l'avaluació dels coneixements adquirits i la comprensió, per a la setmana vinent (concretament per al dijous, pactant la data de l'examen amb l'alumnat).
Pel que fa a l'organització de les sessions explicatives de la Unitat Didàctica d'Estellés, he seguit la següent estructura per a la primera sessió:
1)Explicació dels criteris
d'avaluació i nombre de sessions.
2)Explicar què han de fer:
apunts, comprensió dels poemes fets a classe, petxakutxa (ampliació
i reforç). Explicar el tipus d'examen: 5 preguntes tipus test i 5 de desenvolupament.
3)Presentació: sabeu qui és Vicent Andrés Estellés? Què hem podeu dir? Per què era el poeta del poble?
4)Biografia a través dels
poemes d'amor i de mort. Estil, tema i recursos retòrics
dels poemes d'amor: "Cançó de bressol" i "Els amants".
5)
Explicar la temàtica
realista
d'Estellés: detallisme i quotidianitat: Fragment del programa Dossiers de Canal 9 on mostren la importància del poemari “Llibre de meravelles” i anàlisi del poema "Res no m'agrada tant".
6) Explicar exercici relacionat amb l'anàlisi del poema "Assumiràs la veu d'un poble" perquè el facen a casa i el corregim en la següent sessió.
Quant a la segona sessió de la Unitat Didàctica d'Estellés, he seguit aquest esquema:
1) Correcció de les preguntes sobre el poema "Assumiràs la veu d'un poble", tal com es va advertir i demanar en la classe anterior.
2)Situar a Estellés en un context
històric i social. Franquisme, postguerra i censura.
3)Treballar amb poemes cívics d'Estellés: "Cançó de la rosa de paper"
4) La vigència d'Estellés a través de la música, amb un petita mostra de poemes versionats del poeta:
"M'aclame a tu" Ovidi Montllor
"Quan caminàvem" Aspencat
"Camals mullats" La gossa sorda
"La vida sense tu" Obrint Pas
5) Mostrar un petxakutxa que els servirà per a la revisió i ampliació d'informació per a l'examen. Dubtes
i pactar una data amb els alumnes per a l'examen.
D'altra banda, pel que fa als alumnes de 3r d'ESO, han treballat l'ús de les "v" i "b", segons la paraula emprada. A més a més, també han tingut temps per a tractar els fets més destacats del segle XIV, amb la corresponent explicació del concepte d'humanisme, que ho impregnà tot aleshores. Pel que fa a l'apartat del tipus de text i els gèneres literaris i periodístics, hem començat amb l'explicació del que és una ressenya, juntament amb les activitats que pertocaven.
"Vicent Andrés Estellés: el poeta del poble", aquest serà el títol que durà la meua unitat didàctica, la qual he perfilat, sobretot, amb l'ajuda d'Elvira Buades, que m'ha aportat diferents tipus d'estructures per a triar-ne la que més m'agrade, la que considere més adient per als grups de 4t de la ESO. La setmana vinent començaré les primeres sessions i l'última setmana de la meua estada a l'institut, aprofitar-la per a fer els exàmens i la correcció d'aquests.
Quant al transcurs de les classes, pel que fa als alumnes de 3r de l'ESO, aquesta setmana l'han esmerçada per a realitzar un examen de comprensió lectora sobre el llibre L'últim vaixell, de Gemma Pasqual; acabar de delimitar les diferències entre la "b" i la "v" i les paraules que porten aquestes consonants, sobretot treballant amb verbs. Per a acabar la setmana, Elvira ha procedit a explicar la importància de l'humanisme, comprés entre el segle XIV i XV, amb el canvi de mentalitat i de concepció del món que implicà; una revolució en el pensament que, per extensió, també afectaria a la nostra literatura, amb Bernat Metge i la seua obra, Lo somni, com a clars exponents d'aquesta reconsideració. A banda de les explicacions, elaborar resums i fer les activitats, per part de l'alumnat, han reforçat la teoria treballada a classe.
Endemés, amb el següent curs, l'alumnat de 4t d'ESO, hem acabat de corregir les activitats relacionades amb el modernisme i hem començat un apartat de sociolingüística: els blocs i les varietats dialectals. Elvira Buades ha explicat i enumerat les principals diferències per a distingir entre un text o un parlar pertanyent al bloc oriental o al bloc occidental. A banda d'escoltar un parell de cançons vinculades a cada bloc lingüístic, amb la participació activa de l'alumnat, també s'ha situat en un mapa un llistat de ciutats dels diferents blocs. D'aquests alumnes, he pogut extraure reflexions colpidores i clares, tan clares com la veritat, d'aquelles que ens fan aprendre a nosaltres, com a adults, dels més joves, l'alumnat: "el català i el valencià són la mateixa llengua". Sense cap tipus de sesge per part nostra, l'alumnat, tot l'alumant, ha pogut concloure amb un tema que sempre desperta polèmica, el de la seccessió lingüística present en alguns sectors de la societat valenciana.
A l'assignatura de Llengua i Literatura Valenciana, concretament per als alumnes de 4t d'ESO, s'ha tractat un apartat vital i genuí de la literatura catalana: el modernisme. De fet, Elvira Buades explicà a l'alumnat la importància i la influència d'aquest moviment en molts àmbits de la vida catalana, com a element renovador de la societat, l'arquitectura, la concepció de la literatura, etc. Se'ls ha explicat els conceptes bàsics del modernisme, la seua estètica i alguns dels seus gèneres, amb la figura de Joan Maragall com un dels referents de la poesia modernista. A més a més, aprofitant l'avinentesa, hem emprat l'ordinador per a fer una petita mostra de l'expressivitat i les particularitats de l'arquitectura modernista a Barcelona i altres localitats de la provincia d'Alacant.
D'altra banda, pel que fa a l'alumnat de 3t d'ESO, aquesta setmana l'han dedicada a repassar exercicis de la setmana passada, vinculats amb els verbs i la correcta conjugació d'aquests, sobretot incidint en els verbs irregulars i les formes pures i incoatives. Al mateix temps, altres dies també s'han destinat a les formacions verbals no personals: infinitiu, gerundi i participi; sobretot amb les formes més complicades o menys habituals. La metodologia s'ha basat en l'explicació, la resolució de dubtes, la realització de més activitats, a tall de reforç (tenint en compte la importància d'aquest tema) i la correcció d'aquestes.
Una altra de les activitats importants d'aquesta setmana fou la reunió mantinguda amb Rosario Salazar, del departament d'Orientació de l'institut. Ens va informar de les activitats que realitzen ella i la seua companya de departament: tasques de diversificació, recopilació d'informació de l'estat de cada xiquet i xiqueta amb el perfil de cadascú. A l'IES Lloixa hi ha un total de 40 alumnes amb necessitats de compensació educativa, bàsicament pels següents motius: situació d'acollida, escolarització tardana i el poc domini d'alguna de les llengües del País Valencià. Al llarg de la reunió, Rosario Salazar va insistir, sobretot, en la necessitat d'interioritzar que "cada professor forma part de la funció docent i li correspon exercir-la a tot el professorat".
Dilluns, dia 1 de febrer, vàrem començar la nostra activitat a l'IES Lloixa de Sant Joan d'Alacant. Teresa López, la coordinadora del Màster en Formació del Professorat de l'institut, fou l'encarregada de fer la presentació de les pràctiques que haurem de fer, tot mostrant-nos la metodologia, els recursos per a la recerca de material (pàgina web de l'IES Lloixa, diferents departaments de treball), i ens ha assignat, definitivament, el tutor que li pertocava a cada alumne en pràctiques. Posteriorment, ens ha ensenyat les diferents aules i altres llocs d'interés del centre. Abans d'acabar aquesta jornada he conegut a la meua tutora de l'especialitat de Llengua i Literatura Valenciana, Elvira Buades.
Aquesta setmana , bona part dels alumnes, hem pogut assitir a una reunió del Consell Escolar (03/02/2016). Ha estat una reunió breu que ha servit per a aprovar els pressupost del 2015 i el del 2016. A més a més, s'ha triat un logotip nou per a l'institut i s'ha aprovat una activitat d'evacuació d'alumnes i personal del centre docent, mitjançant una falsa alarma, supervisada per bombers i policia local.
Al marge de la presentació del centre i l'assistència al Consell Escolar, durant aquesta setmana ja he pogut assistir a les classes programades per Elvira Buades i conèixer l'alumnat; un conjunt d'alumnes pertanyents als cursos de 3º de la ESO i 4º de la ESO. Pel que fa a l'alumnat de 3º de la ESO, aquesta setmana han treballat el resum, la sintetització de les idees, fixant-se en unes vinyetes que havien d'explicar de forma seqüencial i resumida; a més a més, a banda d'això, també han repassat l'origen de la llengua valenciana, mitjaçant la seua etimologia, centrant-se sobretot amb l'origen de paraules de procedència llatina (tant cultismes com paraules populars). Finalment, a mode d'introducció, han rebut l'explicació de la formació de diferents verbs irregulars i han procedit a realizar algunes activitats relacionades.
Quant als alumnes de 4º de la ESO, han esmerçat bona part del seu temps a la realització d'exercicis amb els pronoms febles. Les primeres sessions les dedicaren al desenvolupament de l'atribut, el Complement Directe, el Complement Indirecte i el Complement Circumstancial, de forma independent, en diferents activitats. Posteriorment, han acabat la setmana amb la combinació de diferents pronoms febles (CD+CI) en una mateixa oració, per tant, amb un nivell superior de dificultat.
Comparació de la novel·la i la pel·lícula Pa negre
Per a l'exercici comparatiu d'aquesta activitat, entre una novel·la i la seua adaptació cinematogràfica, ens basarem, primerament, en la lectura del llibre Pa negre, pertanyent a l'escriptor Emili Teixidor (1932-2012). L'autor, que fou mestre i es llicencià en dret, lletres i periodisme, destacà sobretot per la seua obra literària destinada al públic infantil i juvenil, malgrat que en té d'altres destinats al públic adult, com pot ésser Sic transit Gloria Swanson(1979), El llibre de les mosques (1998) o la nostra obra d'estudi, Pa negre (2003), guanyadora del XXXIII Premi Joan Crexells 2003, Premi Lletra d'Or 2004, I Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2004 i el Premi Nacional de Literatura 2004, entre els guardons més importants. La primera edició de Pa Negre fou publicada a Columna Edicions, l'any 2003, mentre que l'edició usada per a la comparació pertany a la cinquena edició, duta a terme per Edicions 62, labutxaca. Quant al film, l'adaptació homònima, Agustí Villaronga, el director mallorquí, s'encarrega tant d'escriure el guió com de dirigir aquesta. Pel que fa al repartiment, hi trobem actors novel·ls, com ara Francesc Colomer o Marina Comas, o d'altres més contrastats com Sergi López, Eduard Fernàndez, Laia Marull o Roger Casamajor. Estrenada l'any 2010, amb una gran acollida i rebent bones crítiques, va ésser la pel·lícula més guardonada durant la celebració dels Goya d'aleshores amb un total de 14 en diferents especialitats, entre aquests el de millor pel·lícula i director de l'any. El film de Pa negre, a banda de basar-se en l'obra d'Emili Teixidor, té elements i episodis extrets d'altres novel·les, també del mateix autor: Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson.
Emili Teixidor
És fàcil trobar paral·lelismes entre la vida real d'Emili Teixidor, autor de la novel·la, i Andreu, el jo poètic o l'alter ego de l'obra més mediàtica de l'escriptor català. Al cap i a la fi es tracta d'una vida literaturitzada, una història, la de la infantesa d'autor i personatge, marcada per les conseqüències d'un conflicte bèlic com el de la Guerra Civil espanyola, i les ferides obertes que resten en la postguerra que esdevindrà. Emili Teixidor procedia d'una família republicana, per la qual cosa, l'etiqueta de vençut i humiliat i totes les connotacions negatives que suposarà això influiran en la seua personalitat i, finalment, en la seua producció literària. Quant a Agustí Villaronga, en l'etapa recent de gestació de l'adaptació de Pa negre, cal incidir en que segurament realitza aquest projecte en un dels millors moments que viu el cinema català, malgrat les retallades en cultura i les subvencions de projectes cinematogràfics.
Entrevista a Emili Teixidor
La història que ens mostra la pel·lícula està ambientada en una etapa postbèl·lica, concretament posterior a la Guerra Civil espanyola, en el context d'una Catalunya interior, rural, aliena a les grans ciutats i, per extensió, arcaica i retrògrada. El ferotge i injustificat assassinat d'una família serà l'esdeveniment que portarà la por i la desconfiança al poble, despertant, al mateix temps, fantasmes polítics, ideològics i personals del passat entre moltes de les persones que configuren l'entorn. Andreu, el nen que descobrirà un cavall mort amb un xiquet i el seu pare dins del carruatge amb les mateixes condicions, denunciarà aquest succés als seus parents i aquests a les autoritats. Arran d'això, s'iniciaran els escorcolls i interrogatoris pertinents i, abans que es puga desvetlar qui són els possibles sospitosos d'aquest homicidi, el pare de l'Andreu se n'anirà de casa, fugint i amagant-se de les autoritats. Al marge d'aquest fet, de forma paral·lela, el dia a dia d'Andreu estarà marcat per la percepció de la tensió no resolta, encara vigent, entre els dos bàndols: els vencedors i els vençuts, els nacionals i els republicans. Al marge del tractament d'altres temes com poden ésser: la religió, la malaltia, la sexualitat, les relacions interpersonals, la diferència de classes, l'homosexualitat, etc. Una vegada que el pare és descobert per les autoritats de l'ordre, amagat en les golfes de la casa de la família, serà empresonat i a causa d'una demora considerable de la celebració del judici i l'agreujament del seu estat de salut, morirà. Aquest fet arribarà en un moment de confusió per a Andreu, en el qual fa poc que ha descobert els actes homòfobs que dugué a terme en el passat el seu pare, conjuntament amb un grup de veïns del poble, contra un jove homosexual. Andreu es mourà entre sentiments d'estima anterior i fàstic i repudia actual, tot plegat, barrejat en un moment crític. A pesar que, d'aquesta manera, sembla haver-se donat una part important del clímax de la pel·lícula, encara faltarà saber qui fou l'assassí inicial d'aquesta història (si realment havia estat perpetrat pel pare d'Andreu) i quin podria ésser el futur acadèmic o laboral del xiquet. En les escenes finals de l'adaptació cinematogràfica se'ns desvetlarà, sorprenentment, a través d'una conversa mantinguda entre mare i fill, com el pare d'Andreu havia promés als senyor Manubens, una família benestant de la zona, no confessar l'autoria del crim, és a dir, no delatar-los a ells, els autèntic culpables, a canvi de que acolliren a Andreu en el si de la seua família i li donaren l'educació i l'atenció necessària. En aquest desvetlador diàleg mantingut entre Florència i Andreu, d'altra banda, es produirà el trencament definitiu del xiquet amb els lligams que el mantenen arrelat a la seua família biològica, sobretot simbolitzarà tallar qualsevol tipus de relació amb la mare, el passat que tant havia odiat però que mai havia expressat fins ara.
Agustí Villaronga
Al capdavall, si haguérem de subratllar, en general, el tipus d'adaptació argumental que ha tingut la pel·lícula, respecte al llibre, s'hauria de dir que el fil argumental de la història no varia massa, és a dir, dos dels grans eixos temàtics que apareixen en el llibre, com són la detenció i mort del pare, amb les conseqüències tràgiques que comportarà, juntament amb el rebuig final d'Andreu amb el seu passat, es mantenen amb fidelitat en el format audiovisual. Ara bé, la resta de la pel·lícula destaca per tota mena de canvis i una altra sèrie de subtemes que poc han de veure amb l'original. És a dir, és més fàcil dir que hi ha punts, matisos, certes escenes del llibre que coincideixen amb la pel·lícula i no pas que l'adaptació divergeix del llibre d'Emili Teixidor tan sols en moments puntuals.
Comentari d'un fragment de l'obra mitològica de Joan Roís de Corella
Aquesta entrada ha estat elaborada amb la finalitat de repassar el fragment de l'obra mitològica de Joan Roís de Corella, analitzat a classe durant aquesta setmana. A mode de resum, amb una estructura esquemàtica, comprovem tot seguit les part més importants:
1.- Blocs temàtics
Justificació
del que farà Ulisses, del sacrifici que farà, explicat per ell
mateix (en estil directe)
Astíanax
, amb gran valentia(primera persona, estil directe), li demana a sa
mare que per a no patir més no el mire i com en accions com aquesta
es veu la crueltat i la malicia dels grecs; així com la por
d'aquests pel seu pare Hèctor
Retorn
a la narració en tercera persona. Narració de la mort, en tercera
persona, amb tota mena de detalls i, sobretot, amb una recreació de
l'ambient molt lírica.
Hècuba
diu que fins ara no havia pogut escriure el tràgic succés. Del
temps passat al temps present.
2.- Figures retòriques
Etopeia, descripció
de la psicologia i la personalitat d'un personatge, en este cas
d'Ulisses, despectivament. Primer paràgraf
Comparació: “semblant
la vertadera morta” (322)
Personificació:“Lo
sol de color de sang se vestia”(325), “La
terra murmurant en amples cavernes” (326)
Metàfora: “Lo
sol de color de sang se vestia” (tenyir-se)(325), “La
terra murmurant
en amples cavernes” (tronar) (326), "La
cara guardant los cels” (322).
Paradoxa:
“rey de falsedat, cavaller d'enganys, covart en les armes”
(295-296)
Hipèrbole:
patiment de la mare, la
valentia d'un xic tan jove, el cataclisme còsmic (l'espai és
afectat per l'assassinat d'Astíarax, el món s'atura, “l'univers per strem dol general decahiment en breu prometia”
(326), Los
ayres scurits retronaven” (325)
Joan Roís de Corella
3.- Estil
Estil truculent,
a través del detallisme “empés, en diversos e xics trossos lo seu
cors partit” (303) Descriu la mort, detallisme final, els trossos del seu nét.
Arran de
l'anàlisi d'aquest fragment, podem destacar de l'autor els seus dots
inegables per a desfer, reformular i construir uns textos literaris
nous, a mode de rèpliques, a partir de fonts clàssiques. Els punts
forts més delimitats en aquest fragment són el detallisme, a l'hora
d'abordar moments truculents, com són la mort d'una persona,
descrivint la forma i les conseqüències amb gran precisió i, així
doncs, apostant per la morbositat; així com el canvi de veu
narrativa, amb el pas de la tercera persona a la primer persona,
intercalant o bé retornant a l'una o a l'altra segons la
conveniència de Roís de Corella. D'altra banda, com a recurs
associat a la tragèdia, i més concretament als planys, les figures
hiperbòliques dins d'una macroestructura de caire hiperbòlic, també
hi seran constants.
