La reformulació dels clàssics literaris

Comentari d'un fragment de l'obra mitològica de Joan Roís de Corella

Aquesta entrada ha estat elaborada amb la finalitat de repassar el fragment de l'obra mitològica de Joan Roís de Corella, analitzat a classe durant aquesta setmana. A mode de resum, amb una estructura esquemàtica, comprovem tot seguit les part més importants:

1.- Blocs temàtics

1. Justificació del que farà Ulisses, del sacrifici que farà, explicat per ell mateix (en estil directe)
2. Astíanax , amb gran valentia(primera persona, estil directe), li demana a sa mare que per a no patir més no el mire i com en accions com aquesta es veu la crueltat i la malicia dels grecs; així com la por d'aquests pel seu pare Hèctor
3. Retorn a la narració en tercera persona. Narració de la mort, en tercera persona, amb tota mena de detalls i, sobretot, amb una recreació de l'ambient molt lírica.
4. Hècuba diu que fins ara no havia pogut escriure el tràgic succés. Del temps passat al temps present.

2.- Figures retòriques 

• Etopeia, descripció de la psicologia i la personalitat d'un personatge, en este cas d'Ulisses, despectivament. Primer paràgraf

• Comparació: “semblant la vertadera morta” (322)

• Personificació:“Lo sol de color de sang se vestia”(325), “La terra murmurant en amples cavernes” (326)

• Metàfora: “Lo sol de color de sang se vestia” (tenyir-se)(325), “La terra murmurant en amples cavernes” (tronar) (326), "La cara guardant los cels” (322).

• Paradoxa: “rey de falsedat, cavaller d'enganys, covart en les armes” (295-296)

• Hipèrbole: patiment de la mare, la valentia d'un xic tan jove, el cataclisme còsmic (l'espai és afectat per l'assassinat d'Astíarax, el món s'atura,  “l'univers per strem dol general decahiment en breu prometia” (326), Los ayres scurits retronaven” (325)

Joan Roís de Corella

3.- Estil

• Estil truculent, a través del detallisme “empés, en diversos e xics trossos lo seu cors partit” (303) Descriu la mort, detallisme final, els trossos del seu nét.

• Camps semàntics: jurídic (injusta, sentència, pietat 302-303)

• Defectes: "enganyós, impiadosa, inumanitat, cruel, superbos, rabiosa, envejosos"

• Anatomia: "Cors, les seues parts, sanch, cara, mà. Partit, trosejat, dilacerat"

• Autoritats: "Rey, reina, cavaller, infant"

4.- Conclusions

Arran de l'anàlisi d'aquest fragment, podem destacar de l'autor els seus dots inegables per a desfer, reformular i construir uns textos literaris nous, a mode de rèpliques, a partir de fonts clàssiques. Els punts forts més delimitats en aquest fragment són el detallisme, a l'hora d'abordar moments truculents, com són la mort d'una persona, descrivint la forma i les conseqüències amb gran precisió i, així doncs, apostant per la morbositat; així com el canvi de veu narrativa, amb el pas de la tercera persona a la primer persona, intercalant o bé retornant a l'una o a l'altra segons la conveniència de Roís de Corella. D'altra banda, com a recurs associat a la tragèdia, i més concretament als planys, les figures hiperbòliques dins d'una macroestructura de caire hiperbòlic, també hi seran constants. 

Documental "Descobrint Roís de Corella", Canal 9