La llibertat i la passió de Maragall

Anàlisi de l'obra poètica de Joan Maragall

Si partim des de l'angle modernista, amb Maragall, la seua obra poètica sembla haver estat concebuda com una mena de diàleg entre el poeta i l'entorn, com si allò que es pretén escriure fóra descrit amb una precisió realista, traçant els detalls que l'autor considera més rellevants però, alhora, escriure a través d'impressions sobtades, lliures i irracionals, un món interior que necessita eixir i exterioritzar-se a través de la literatura, tot plegat un reguitzell de trets associats amb el gènere romàntic, del qual se sap que fou molt del gust de Maragall.

Emparentat amb el modernisme, considerat per la crítica literària el pare, el gran representat del moviment artístic, Maragall no dubtarà en deixar palesa des del primer moment aquesta anarquia temàtica i formal, no atendre a cap tipus de normes coetànies o anteriors, en tot cas abusar d'aquestes ànsies d'expressar allò que ocorre, des d'un esdeveniment important, com pot ser un atemptat durant una actuació teatral, o bé la insignificància d'un animal, la vaca, convertida en un element d'admiració:

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb mala traça

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel. La vaca és cega.

(Fragment de “La vaca cega”)

Maragall veu de la realitat i aquesta només ha de passar pel filtre del jo poètic. A priori el que semblarà un fenomen més simple (en un sentit descriptiu i no pas despectiu de la classificació). Precisament Glòria Casals, a l'article “La llengua de Maragall”, tractarà l'escriptura del poeta arran de “l'ideari espontaneista” d'aquest, l'ús que fa de la llengua per expressar de forma fidel “els sentiments, anàrquics i no estructurats”. Mentre que Lluís Quintana, a banda de fer referència a aquest component prototípic de l'autor modernista, n'inclourà un parell més: “la defensa del poema breu i fragmentari i un tercer element, el ritme”. En termes generals,  Joan Maragall, tindrà capacitat per connectar amb el lector i un col·lectiu nacional arran de les nombroses propostes amb un esperit d'aquest tipus, patriòtic i reivindicatiu. Segurament tant per la temàtica com per la forma d'expressar-ho, aconseguirà una empatia fonamental per generar debat i introduir qüestions polítiques i socials al llarg de la seua obra literària, així com en nombrosos articles publicats en diaris i revistes. 

Joan Maragall

Pel que fa a l'obra poètica, Maragall destacarà pel seu inconformisme, per ser una ment atenta als canvis constants de la societat i plasmar reflexions profundes. Un poeta que entén que les persones, sobretot en el seuconjunt, com a societat, són cabdals quant a font d'inspiració, però també ho són a l'hora de valorar-les com a lectors. Sens dubte, pel que fa a Maragall, es valora molt positivament l'esperit inconformista, infatigable i burxador que hi ha inserit en totes i cadascuna dels seus poemes, encara que tracten temes religiosos o existencials, un tipus de poesia més intimista, o més bé exemples de caire social. L'essència modernista la trobem en Maragall d'una forma especial, i aquesta llibertat, comentada inicialment, així com la força que ho arrabassa tot al seu pas, convenç i emociona. Precisament aquest caràcter agosarat i independent dels dos autors estudiats ací, al marge de les nombroses i dures crítiques que varen rebre, sobretot durant els seus inicis literaris, demostra la seua personalitat. Una forma de concebre la vida i la poesia que ajudà a posar la literatura catalana a l'alçada de les literatures europees contemporànies, contribuir a donar-li un prestigi de reconeixement internacional per mèrits propis.

Versió musicada del poema "La vaca cega"