Un exercici moralitzant

Comentari de la novel·la Espill de Jaume Roig 

Tot seguit, després de l'anàlisi  d'un fragment (vers 11950 fins a 12050) de la novel·la Espill, fet a classe aquesta setmana, deixem ací les consideracions oportunes:

Divisió temàtica

1.- Principi fins a 11984: La veu narrativa, Salomó, intenta animar a Roig a canviar d'actitud i eixir d'aquest estat d'ànim (atrapat dins del fang) i deixe enrere les malaties i les epidèmies que arrossega.

2.- (11985- 12006) Enumeració i explicació dels pecats capitals manifestats en el nostre protagonista.

3.- (12007- final ) Malgrat les malalties i els pecats esmentats, se'ns dius que això té cura: Déu. L'exemple de la cananea que fou curada pel senyor una vegada que ella ho sol·licità. Finalment posa, per a acabar de reforçar la seua lliçó i acabar de convèncer, els exemples de Sofia i Magdalena.

Figures retòriques

• Personificació: 11965, 12000-12003(úlcera),

• Metàfora: 11968, 11976 (“altres epidèmies” són les dones?)

• Hipèrbole: En general usa un llenguatge hiperbòlic, exageració que en algunes ocasions s'aproxima a un llenguatge èpic. Usa la funció apelativa per a intentar canviar, en aquest cas, l'actitud d'una veu narrativa, la de Roig, que passa de ser protagonista (emisor) a ser personatge secundari (receptor).

• Enumeració: llarga enumeració que tracta, de forma combinada, alguns pecats capitals i algunes malalties(11985-11997), (12035-12045)

• Camps semàntics: Les malalties (albaràs, tinya, plagues, febra, icterícia, verinoses, parlitiquea, hereos) i els set pecats capitals (11985- 12006).

Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig, d'Isabel Peirats

Conclusions

D'aquest text caldria ressaltar, sobretot, el seu caràcter moralitzant, dins d'un discurs que segueix les doctrines del cristianisme. No menys important és el seu gran coneixement de les ciències mèdiques, com demostra el repertori de malalties que denuncia, així com la simptomatologia d'aquestes (el seu ofici i el seu bagatge queda, doncs, palés ací). D'altra banda, des d'un punt de vista més global, destacar la dificultat de fer prosa versificada, com altres autors, però matisant de Roig la coherència textual (exposició de les idees, allò que no es veu), tot tan ordenat i ben detallats, la precisió en la descripció però sobretot la capacitat de mantenir entretingut al lector mitjançant un estil planer i directe i una narració dinàmica, amb ritme. Didactisme i comicitat. Així com la vigència d'un text com aquest, malgrat el pas dels anys. Històries protagonitzades per altres, la biografia del jo, amb un exemple derivat de l'experiència del jo narratiu.  

*Les referències i els fragments de l'obra s'han extret de l'edició crítica ROIG, Jaume (2006), Espill, ed. Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema.