Hipòlit i l'emperadriu: una visió diferent del "Tirant lo Blanch"

Anàlisi de dos personatges de Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell

Els objectius d'aquesta entrada són, primerament, aproximar-nos al rol dels dos personatges de la novel·la Tirant lo Blanch, l'emperadriu i Hipòlit, ambdós sense cap tipus de relació en l'inici i gran part dels capítols intermedis de l'obra i que, endemés, no compten amb massa importància: el seu nombre d'aparicions dins de la novel·la Tirant lo Blanch, en alguns apartats, és irrisori. No debades, com s'analitzarà, l'autor Joanot Martorell aconseguirà amb enginy i subtilesa inserir els personatges esmentats en llocs i moments oportuns i capgirarà el seu ostracisme inicial per una rellevància vital per al desenllaç de l'obra literària. Ara bé, abans d'assolir aquest objectiu primordial haurem de desxifrar amb cura i exhaustivitat els diferents capítols i escenes on hi apareixen possibles missatges implícits o explícits dels esdeveniments finals, sobretot atés l'estil premonitori de Joanot Martorell que emmarcarà tota la novel·la i en el qual l'emperadriu i Hipòlit també hi participaran.

L'enigma d'Hipòlit, les seues intencions reals, sembla que es descobreix en el capítol 248. Un episodi força esclaridor. El nebot de Tirant, després de lliurar una carta d'aquest a Carmesina, coincidirà amb l'emperadriu. La dona s'adonarà del patiment que arrossega aquest i s'interessarà per les causes que afecten el seu estat d'ànim maltret. Hipòlit difícilment podrà ser més contundent a l'exposar que el seu mal és d'amor, és a dir, la causa, però a més, a través d'un exemple condicional, amb un supòsit, demostra quina és dama que genera en ell aquesta angoixa: 

"Si yo stigués prop de alguna senyora, que·m trobàs en lo seu lit, per gran dormidora que fos no la leixaria tant reposar com vostra magestat fa"(p.947).* 

Hipòlit està fent tota una declaració a l'emperadriu i a més, el mateix fragment del parlament d'Hipòlit ens serveix per, d'altra banda, conceptualitzar i descriure el tipus d'amor o relació que pretén aconseguir.

Il·lustració del Tirant, conmemoració 600 aniversari Generalitat Valenciana

És necessari fer un incís per a recordar, fins ara, quina havia estat la participació de l'emperadriu a la novel·la; ja que serà a continuació quan es capgire la situació. Dona amb gran poder, atés el càrrec que ostenta i el poder del seu marit, en realitat tenia un paper secundari, d'acompanyant del seu marit en els actes institucionals i altres de rellevants. En certa manera constituïa un element d'atrezzo, decoració protocolària, nul protagonisme excepte en episodis molt puntuals com en el jurament, ací esmentat, o en altres accions de suport a Tirant. Hi havia escassa informació sobre ella i, ni de bon tros, havia deixat palés algun tipus de problema o manca d'afecte per part del seu marit. De fet, quan l'emperadriu fa referència a la soledat del llit, poden haver-hi diverses lectures i cap d'elles s'escapa de l'ambigüitat. En un principi el comentari no sembla una queixa (ni directa, ni indirecta) al seu marit, l'emperador, sinó una confessió innocent i segurament fortuïta. Tot i això, si tenim en compte el desenvolupament dels esdeveniments posteriors i la reacció impulsiva que tindrà l'emperadriu, costa creure que no hi ha intencionalitat implícita i que la finalitat no siga acabar amb Hipòlit; sobretot si coneixem el patró de Joanot Martorell, que es guia per la causa i la conseqüència de les accions i cap diàleg o fet és gratuït. Siga com siga, el que no es pot negar és el protagonisme sobtat de l'emperadriu, un personatge més bé marginal, que juntament amb Hipòlit esdevindrà fonamental a la novel·la. 

La cúspide del progrés estamental d'Hipòlit, amb gran sorpresa per a tothom, el seu punt més àlgid, arribarà amb el seu ascens com a emperador de tot l'imperi grec, el conglomerat de territoris cristians més orientals. Un final inesperat tant per la mort de Tirant, a causa d'una malaltia tan ximple com pot ser un refredat, com per la designació d'emperador a Hipòlit arran del testament fet pel seu oncle a favor d'ell. Tirant hauria d'haver-se casat amb Carmesina i governar l'imperi grec però, tot i que promesos, no tindran temps de celebrar el matrimoni. Poc abans d'aquest brutal esdeveniment, la veu

narrativa ja ens anticipa que la fortuna pot equilibrar-se en favor o en contra en qualsevol moment . La sort guiarà de la mateixa manera a l'emperador i Carmesina i, aquesta última, també mitjançant un testament, farà hereva a la seua mare, la nostra protagonista, l'emperadriu. D'altra banda cal destacar que el romanç entre l'emperadriu i Hipòlit, no havia passat desapercebut pels cavallers pròxims a Tirant. . El nebot, juntament amb l'emperadriu, en la nit del seu casament, amb alegria compartida, i més tard amb un cúmul de festes i celebracions, no sentiren cap llàstima per les tràgiques pèrdues successives; ben al contrari com ens indica Martorell. L'emperadriu, com era d'esperar per la seua avançada edat, morirà tres anys després i Hipòlit, en segones noces, contraurà matrimoni amb la filla del rei d'Anglaterra. Aquesta nova esposa suposarà resoldre el problema successori que s'havia donat amb l'emperadriu, perquè d'aquesta unió naixeran tres fills i dos filles i, a més a més, d'altra banda, es mantindran els enllaços entre territoris cristians d'occident i orient

*Les referències i els fragments de l'obra s'han extret de l'edició crítica MARTORELL, Joanot (2008), Tirant lo Blanch, ed. d’Albert Hauf, València, Editorial Tirant lo Blanch.

Simpàtica representació del Tirant