Anàlisi de la novel·la La Papallona, de Narcís Oller
El propòsit d'aquesta entrada és conèixer amb major profunditat la riquesa estilística de Narcís Oller amb aquesta, una de les novel·les més reconegudes, La Papallona. Una riquesa que recau sobre la múltiple i variada influència que va rebre aleshores l'autor tarragoní i el resultat definitiu: la concepció d'una novel·la de transició, oberta. Per un costat la força romàntica, del passat recent, les arrels, encara romandran vigents; però, d'altra banda, en una època, el segle XIX, de canvis científics, econòmics, polítics i socials, però també en l'aparició de noves corrents de pensament i manifestacions literàries, no seran alienes a Narcís Oller, el qual també patirà la influència dels corrents de moda a Europa: el realisme i el naturalisme. Així doncs, de la instauració i la conjuminació, en part o totalment, del romanticisme, el realisme i el naturalisme, dependrà en gran mesura comprendre la concepció global de la novel·la La Papallona. Precisament per això, aquesta entrada té la finalitat de destriar els trets particulars d'aquestes tres manifestacions literàries, així com l'aportació que naix de la suma d'aquestes; d'aquesta curiosa fusió. Quant a l'ordre seguit en el plantejament d'aquesta investigació, hi apareixeran divisions temàtiques segons el major o menor grau de presència de les manifestacions literàries al llarg de la novel·la, la qual cosa implicarà, generalment, prescindir de l'ordre cronològic de la narració.
 |
| Narcís Oller |
La minuciositat descriptiva: el realisme
La influència de l'incipient realisme, a banda d'ésser fàcil de constatar per qualsevol lector arran de la lectura de La Papallona, el propi Narcís Oller confirmarà i explicarà l'evidència estilística, malgrat l'amalgama de manifestacions literàries convergents. Una de les característiques fortament relacionada amb el realisme serà la presència de la classe burgesa dins de la narració, a través dels diferents personatges. Aquesta presència tan sols demostrarà l'ascens social d'una classe que esdevindrà protagonista de la novel·la realista, de la mateixa manera que, per extensió, aquests s'acabaran convertint en lectors. La senyora Pepa, la propietària de la casa que allotja estudiants, entre aquests en Lluís, és una figura, força present a l'obra, que representa la dona burgesa. Té al seu abast un grup d'assistentes, cuineres i altres empleades per a a la satisfacció de les necessitats de les persones que habitaven les diferents cambres. És a dir, tot un servei a la seua disposició. A banda de tractar-se d'una dona amb cert reconeixement entre altres famílies burgeses, sobretot aquelles que deixaven a les seues mans el manteniment i l'allotjament dels seus fills; però que també comptarà amb el respecte de les classes socials més baixes, que veuran en la posició de la senyora Pepa possibilitats de treball, com en el cas de la Madrona, que oferirà les habilitats de la Toneta perquè treballe de modista. D'altra banda, els estudiants descrits a la novel·la també pertanyen a les noves generacions burgeses, com en el cas de Tomàs Llassada, l'americano, o el mateix Lluís, Papallona, fill d'un mare vídua, Maria Fortuny, que, malgrat no poder gaudir d'un lloc gaire privilegiat socialment, tenia possessions per dedicar-se a la collita i es pot permetre el luxe de pagar els estudis, fóra de casa, al seu fill Lluís, tant pels beneficis d'ella com pels bons contactes dels quals disposava. De tot plegat, Narcís Oller s'encarregarà de mostrar la quotidianitat de les seues vides, fent-ne literatura d'això. Barcelona, la gent de la ciutat, els ambients, les situacions...Sens dubte tot el que configura aquesta novel·la passa pel filtre d'una de les tècniques narratives més valorades del realisme: el descriptivisme. La preferència per l'observació atenta i fidel d'entorns, paisatges o persones, així com la posterior plasmació minuciosa en el text literari, amb preferència per tot allò local o quotidià (Rodríguez, 1991:17). De fet, la importància del descriptivisme serà tal que, en la major part de La Papallona hi predominaran els elements descriptius per sobre dels de caire narratiu.
La càrrega de l'herència social: el naturalisme
Una altra manifestació literària moderna, amb la qual començarà a experimentar Oller en la seua novel·la, és el naturalisme. No debades, a La Papallona, com es podrà comprovar, no seguirà la totalitat de les premisses prototípiques dels referents europeus d'aquest moviment del segle XIX, sobretot pel fet que encara no s'havia conreat i estabilitzat entre els autors de prosa catalans. És naturalista, no només per les tècniques, sinó també pels personatges dissenyats (Sardà, 1997: 147-148). Ara bé, tant per la presència com per la importància, es pot afirmar que l'ús de trets naturalistes a aquesta novel·la serà puntual, en comparació amb un estil realista, estudiat en el punt anterior, molt més desenvolupat per Oller. Dins d'aquest corrent literari, a La Papallona cal ressaltar un parell de trets genuins: el determinisme o la importància de l'herència social
i el final moral.
De la mateixa manera que s'ha analitzat el protagonisme de la incipient burgesia catalana, aquesta classe social no rebrà una atenció o seguiment exclusiu, per part de Narcís Oller, atés que conviurà amb classes més benestants, com els senyors de la casa de Castellfort, per exemple, o bé amb persones de classes més baixes, que a través dels diferents exemples caracteritzaran la forma d'ésser de la gent pobra, moltes vegades en contraposició als més rics. Una classe social que pot servir, fins i tot, per a descriure la forma de moure's de la Toneta, o fins i tot en el valor dels objectes.
