Salvat-Papasseit: un altre tipus de poesia

Els cal·ligrames per bandera

Anàlisi de poemes de Joan Salvat-Papasseit

"Drama en el port"

"Drama en el port" Joan Salvat-Papasseit

 És un poema eminentment futurista, farcit d'elements moderns: “transatlàntic”, “arc-voltaic”, “draga”, “sirenes”, entre d'altres. Així doncs, l'autor ens presenta un poema molt visual amb entorn d'allò més urbà. Ens proposa un tipus de viatge per les situacions o les escenes que recrea el port , un repàs pels elements més destacats i quotidians. No debades, al mateix temps, caldria que ens fixarem en un detall important: malgrat que el jo literari sembla endinsar-se a la mar, al final del poema ens remarca “jo em veig en l'horitzó”, com si aquest passeig particular formara part de la imaginació de l'autor. Un tema molt present és el drama de la immigració, que el títol ja ens adverteix, és la desesperació per pujar al vaixell d'aquestes persones, tot el patiment que això suposa per a ells. D'altra banda, pel que fa a les figures retòriques, el poema és ple de personificacions, com ara: “sospir de les tenebres”, “les ones canten”, “la boia inquieta”; transformant-les i adherint-les a aquest drama.

"Plànol"

"Plànol" Joan Salvat-Papasseit

Es tracta d'un cal·ligrama simbolista on es descriu la ciutat de Roma i la seua estructura politico-social, partint del mont Aventí, des d'on es fundà la ciutat de Roma. Suposa un trencament de l'estructura tradicional d'un poema. . Hi ha una clara contraposició d'elements rics i pobres: xalets/galeres pobres, honradesa/ironia en el crim. Així doncs, seguint aquest joc d'oposats plantejat pel poeta, el cal·ligrama el podem dividir en dues parts: la primera part representa el món dels aristòcrates i els poderosos, mentre que la segona part estaria destinada al món de la gent amb menys recursos i menor entitat social. Un altre tret interessant és l'ús de la topografia i la tipografia per tal de representar d'una manera gràfica i més contundent les seues idees.

"El record d'una fuga de Bach"

"El record d'una fuga de Bach" Joan Salvat-Papasseit

 El poema no té un tema concret, tracta diferents aspectes: Barcelona, la infantesa, la música. En els tres primers versos ens parla de la tornada de Barcelona, un viatge de Garraf a Sitges, on descriu el que veu, els paratges naturals. En el quart i cinqué vers hi ha un refrany amb els esquirols com a protagonistes. Més endavant, ressaltarà per parlar d'un món d'idees incapaç d'aprendre la cançó popular, la cançó de bressol i altres aspectes expressats anteriorment pel poeta.

Es tracta d'un poema optimista a pesar dels afusellaments. El viatge interior de Salvat-Papasseit ha de veure amb els afusellament de Montjuïc, un ambient de guerres i drames que ha de ser superat amb la vida infantil, càndida, innocent. Recuperar la vida que perdem. Tots tenim dins la infantesa i pot ser l'element vital per a canviar l'agressivitat imperant. El compositor Johann Sebastian Bach, amb les seues peces musicals, inspirà al poeta Salvat-Papasseit a l'hora de crear aquest cal·ligrama.